Barcelona, Construcció democràtica i moviment veïnal

Hem de rebre aquest cicle de conferències sobre la memòria històrica, amb alegria i esperança perquè des de la visió d’un espai que hem creat entre tots, des del cor dels nostres barris de l’Eixample, ens arriba una de les respostes a la pregunta que fa ja temps que molts ens fem, com defensem la democràcia i l’estat de benestar?

 Escoltant a aquells que parlen no com a simples espectadors del passat, sinó com a actors fonamentals de la nostra pròpia història, una història que no sols s’escriu en els llibres, sinó que es respira als nostres carrers, als patis de veïns i es forja en el compromís diari de persones que es creuen capaces de construir un món que reflecteixi la utopia de la fraternitat, crec fermament que el progrés no és només una qüestió d’indicadors econòmics, desenvolupament tecnològic o intel·lectual.

El veritable progrés es mesura per la qualitat de la nostra democràcia, per la justícia social i, sobretot, per la cohesió de la nostra comunitat. I és aquí, en el teixit veïnal, on trobem el fonament més sòlid per a construir una societat veritablement lliure, justa i resilient. Però anem un pas més enllà. En uns temps on ressorgeixen els cants de sirena dels autoritarismes demagògics, que intenten dividir-nos i afeblir-nos amb discursos d’odi i exclusió, la xarxa veïnal es converteix en la nostra primera línia de defensa. Les associacions de veïns i veïnes són l’antídot més eficaç contra aquests perills. Són l’espai on es practica la veritable política, la del dia a dia, la de l’ajuda mútua i la veu col·lectiva.

Quan una veïna coneix a la seva veïna, quan es confia, quan es lluita mà a mà per un bé comú, s’està construint un mur de dignitat impossible de derrocar per les promeses buides dels demagogs. Recuperar la nostra memòria històrica és, doncs, un acte de resistència ciutadana.

Recordar les lluites passades, en aquests mateixos barris — pels equipaments, per les llibertats, per un model de ciutat— ens recorda que la democràcia és fràgil i que hem de defensar-la cada dia. Ens ensenya que els drets no es concedeixen, es conquisten des de baix, des de l’organització comunitària.

Aquell que oblida el passat, està condemnat a repetir els seus errors. Nosaltres, en canvi, podem triar recordar per a no recular. Les associacions de barri, són els guardians i guardianes. Són qui rega les arrels de la convivència i qui impedeix que el terreny sigui fèrtil per als quals volen sembrar la divisió.

En un món que sovint ens incita a l’individualisme i la desconfiança, encarnen la certesa que la unitat és la nostra força. Per tot això, gràcies. Gràcies per a haver estat i per ser aquí. Gràcies per no deixar caure en l’oblit les batalles que ens han permès gaudir de la democràcia. I gràcies, sobretot, per continuar teixint, dia a dia, aquesta xarxa invisible de suport i fraternitat que és el veritable escut protector d’una societat lliure i cohesionada.

Estic convençut que aquestes sessions poden ser la inspiració per a renovar el nostre compromís amb aquesta tasca, la més noble de totes: la de construir, entre tots, una casa comuna anomenada Barcelona on ningú es quedi enrere i on la llibertat floreixi des de les arrels del veïnat.